PICA D’ESTATS 3143m.

Dilluns 2 d’agost del 2004

PICA D’ESTATS 3143 metres. HEM FET EL CIM!!!!

Fitxa tècnica de l’ascensió:

Altitud de sortida: 1860m.
Altitud d’arribada: 3143m.
Desnivell teòric: 1283m.
Desnivell real: 1450m.
Horari aproximat: 6 hores (ascensió)
Material necessari: Possibilitat de crampons i piolet amb neu dura al vessant nord (a l’estiu).

Recomanació especial (feta per mi): calçat molt còmode però adequat i sobretot no anar curts d’aigua.

Accessos: Des de Llavorsí, s’agafa la carretera que arriba a Àreu i, un cop allà, surt una pista de 12km fins el Pla de Boet (punt de sortida de l’excursió).

Dades de la fitxa tècnica extretes de: http://excursiones.iespana.es/excursiones/index-cat
.htm

En el segon intent al sostre de Catalunya, el David i jo ho vam aconseguir.

Ens aixequem a les 4h, molt aviat perquè estem instal.lats en un hotel de Rialp i encara hi ha un bon tros fins a Àreu i fins el Pla de Boet. La pista es fa llarga i pesada però, encara mig a les fosques, arribem al punt de sortida de l’excursió i comencem l’aventura a les 6.25h del matí.

Durant la reconfortant excursió en la qual t’oblides de cables, línies d’alta tensió, edificis, telèfons, soroll de motors, aire carregat, crits, brutícia urbana, papers pel terra (sempre en trobes algun…), etc, ens sorpenem perquè no trobem quasi bé ningú. No sé si pel fet de ser dilluns 2 d’agost o perquè vam intuir que un dia o dos abans havia fet mal temps. Només un petit grupet a l’inici després de deixar el refugi enrere, i un cop ja a la tartera que ens van trobar una parella, però en aquest punt ja portàvem 4 hores d’excursió, tot solets.

La part més dura de l’excursió arriba quan ja portes 3 o més hores caminant, i és quan et trobes la impressionant tartera en la qual puges molt desnivell.

Després arribes al Port de Sotllo, on acostumes a donar un respir al cos, tot i que molts cops fa molt de vent i és millor tapar-se una miqueta. A l’esquerra et queda el Sotllo (3073m). En aquest punt ja ets a 2894m., però a no ser que vulguis grimpar per la carena, has de tornar a baixa aprox. fins els 2750m, per envoltar la muntanya per la part francesa, girar a la dreta (en aquest punt és on més vam patir de l’excursió perquè ens vam trobar les glaceres dures i poc trepitjades i la glacera separada de la paret, fet que impressionava una mica).

Després torna a venir una altra tartera més curta que l’anterior, però per ser l’últim esforç abans del cim, també bastant dura. Abans d’arribar al punt on has de fer un altre gir a la dreta per encarar definitivament el cim de la Pica, a l’esquerra, et queda un temptador Montcalm (3077m.). La sensació de veure la creu allà dalt, d’una cosa tant desitjada, després de 6 hores d’excursió, és indescriptible. Un cop veus la creu tant a prop, crec que ni el cansament ni res t’atura.

Vam arribar al cim a les 12.15h aprox. i allà vam trobar tota la gent que no havíem trobat pel camí. Un grupet de nens que tenien pinta de ser d’un esplai o un grup escolta, envaïen el cim. Després de fer les obligades fotos al cim, i de retrobar-nos amb la parella que havíem trobat a la tartera i comentar la jugada, vam començar a baixar cap a les 12.30h.

Jo ja sabia, ben a l’inici de la baixada que patiria molt durant el descens (ens quedaven més de 5hores de tornada). La primera meitat de la baixada la vaig aguantar relativament bé, però la segona part va ser molt dura, en especial l’última hora. Al David li havia passat al revés. Cap al final de la pujada no s’acaba de trobar del tot bé i era jo que l’animava, però en canvi, a la tornada semblava bastant fresc.

Després d’un últim tram molt lamentable per part meva, ja que em feien molt mal els peus (semblava el C3PO), vam arribar als cotxes cap a les 18,30h, no sense abans haver fet un petit descans al refugi que està a 10 minuts dels cotxes, en què hi ha una font i tenen refrescos.