PEDRAFORCA 2506m.

17 JULIOL 2018

Tercera ascensió al Pedraforca, concretament al Pollegó Superior, el que puja tothom, aquest cop des de Gòsol. Per tant, l’he pujat pels 3 llocs principals: Coll de Verdet (cantó Saldes), des de la tartera de Saldes i des de Gòsol.

Tot i que l’ascensió la vam realitzar un dimarts, el fet que  sigui el Pedraforca i que estiguem a juliol fa que encara hi hagi força gent. No em vull imaginar com estarà un dissabte o diumenge…

Aparquem a l’entrada de Gòsol, hi ha un pàrquing habilitat, i molt a prop hi ha el cartell indicador. El recorregut és en direcció est gairebé tota l’estona, mirat globalment sempre força recte.

Posteriorment agafarem una pista en direcció al bosc, que deu n’hi do com puja.

A punt de sortir del bosc, ja albirem l’enforcadura.

Baixada:

PEDRAFORCA 2506m.

25 juliol 2004 (per la tartera)

No havia estat mai davant aquesta muntanya, una de les més significatives, tradicionals i més visitades de l’excursionisme a Catalunya, i havia vist fotos, però la sensació que tens quan la veus de lluny és: no pot ser que jo hagi de pujar per allà!! Realment impressiona molt.Com ens volíem entrenar per la setmana següent fer la Pica d’Estats (més que res el David i jo, la resta no…) el Toni ens va dir que si volíem fer cames ens fotria canya i pujaríem per la tartera, i així ho vam fer, tot i que diuen que per l’altra banda, pel Coll de Verdet, malgrat que has de grimpar, és més fàcil. En total a l’excursió devíem ser 8 persones. Intentaré recordar-les: Toni, Marta (germana del Toni), Jaume (ex-sardanista de la colla com jo), el cosí del Toni (no recordo el nom), un amic d’ells, David, Oscar i jo.Els cotxes es deixen al mirador de Gresolet, i des d’allà, hi ha uns 15 minuts fins al refugi Lluís Estasen. Allà hi ha una font on es pot agafar aigua ben bona. Allà al refugi, uns rètols ens indiquen que per anar pel Coll de Verdet, has d’envoltar la muntanya per la dreta i si vols anar a la tartera has d’anar per l’esquerra, i així ho vam fer.No m’estranya, que diguin que per la tartera aquesta només es baixa. Va ser molt dura la pujada i hi havia moments on és tan inclinat i el terreny tan incòmode amb pedretes i sorra, que quasi que te’n vas enrere. Després de patir una bona estona per la tartera,s’arriba a la forca, i allà et queda, gairebé una plàcida grimpada fins el cim, que no implica cap dificultat.La pujada la vam fer en aprox. 3 hores i 20 minuts.Baixar, al principi fa una mica fins i tot de por, quan veus aquella inclinació, aquell barranc… però quan li agafes una mica de confiança és, fins i tot, divertit. Et deixes portar per l’estora de roques i vas baixant bastant ràpid, sempre vigilant els turmells. Un cop arribes a baix de tot de la tartera, el tros que queda primer fins al refugi (amb la font inclosa) i després fins al mirador de Gresolet que és on havíem deixat els cotxes, és tranquil i fàcil i és un passeig. La baixada, la vam fer aprox. en 1h. 50 minuts.

7 agost 2005 (per Coll de Verdet)

PEDRAFORCA DES DEL COLL DE VERDET. Un any després, vam tornar a repetir la pujada al Pedraforca, però aquest cop des del Coll de Verdet. Els valents, aquest cop érem: Oscar, Gema, Xavi M., David i jo. Vam començar a pujar a les 9,30h. aprox. i vam arribar cap a les 12.30h, o sigui unes 3 hores de pujada, gairebé, el mateix que quan vam pujar per la duríssima tartera. Per baixar també vam trigar unes 2 hores com l’anterior vegada. No sabria dir per quin camí és més fàcil. La veritat és que tant si puges per la tartera com si puges pel coll de Verdet és dur i cansat. Per la tartera és més directe, tot i que és un terreny molt inclinat i es converteix en una de les tarteres més dures que he fet, i pel Coll de Verdet s’ha de grimpar, i això sempre suposa una despesa física més completa (braços, cames…) i ja entrem en un terreny del muntanyisme que ja no estem gaire acostumats. No és especialment difícil la grimpada, simplement utilitzar els dos braços i les dues cames i pujar sense presses, però sempre t’acostumes a trobar algun punt on el pas és més difícil. Jo durant la pujada, vaig comptar 2 punts especialment difícils. Un bastant a l’inici de la grimpada i crec que aquest se’l deu empassar tothom perquè em sembla que no es pot pujar per cap més banda, i l’altre bastant al final, però aquest últim, no tothom el deu passar, perquè ja depèn de si puges més a l’esquerra o més a la dreta, i és possible que el tram final, depenent per on pugis, es converteixi en més fàcil o més difícil. Així que MOLTA PRECAUCIÓ al Canal de Verdet. Sempre hem de tenir com a mínim 3 extremitats recolzades sobre la roca per seguretat. Al cim, com sempre, hi havia bastanta gent. La foto típica no va faltar, i després tots cap avall. La baixada, la mítica baixada, impressionant. La veritat és que tot i ja haver pujat i baixat un cop per allà, segueix impactant aquella inclinació. El tram del mig, on les roques són de la mateixa mida i estan més apilades, és on fa més “coixí” i on es baixa millor i més ràpid. Mai falta la típica caiguda per relliscar més o menys del compte però si vas amb precaució no ha de passar res. S’ha de vigiliar els turmells i crec que és millor portar un calçat una mica dur per trepitjar més fort sobre les roques i per cobrir millor els turmells. També recordar, que al Pedraforca vas molt per terra, per tant és una excursió que acabes bastant brut, i les roques de la tartera, et deixen les botes blanques. Pel que fa al desnivell, tenint en compte que el refugi “Lluís Estasen” està a 1647m. i el Pedraforca fa 2498m., el desnivell que vam realitzar va ser de 851 metres, tot i que va ser una mica més, ja que la pujada la vam començar al pàrquing de cotxes.

Coll de Verdet. A grimpar!

Arribant al cim!

 Iniciem el descens del Pedraforca