Month: febrer de 2014

FORAU DE LA NEU 3080m.

31 agost 2013

Per arribar al Forau de la neu, s’ha de llegir la ressenya del Pavots o simplement, si es vol arribar directament al Forau de la neu hauríem de seguir la mateixa ruta que faríem per anar al Pavots, però quan estiguem a la cota 2900m. aproximadament, hem de girar a la dreta en direcció Nord-oest per una canal; el Forau ens quedarà a la nostra dreta i haurem d’anar trobant el camí indicat amb fites. En el nostre cas vam pujar als dos en un dia des del Pavots.

Si pugem primer al Pavots, un cop al cim del Pavots hem de descendir perdent uns 150 metres de desnivell aprox. desfent part del camí que hem pujat i baixarem fins al voltant dels 2950m. per trobar el camí que puja al Forau de la neu. Compte no desviar-se massa a l’esquerra i voler fer massa diagonal perquè haureu de salvar algun salt i algun tros de terreny que pel fet de voler tallar camí ens podria portar a embolicar-nos massa i haver de desgrimpar. Així que recomano baixar per la tartera sense complicar-se (es baixa força ràpid i còmode) fins que es vegi clar per on poder girar a l’esquerra direcció Nord-oest i tornar a pujar, aquest cop direcció el Forau. Un cop allà, amb fites a vegades un pèl difuses, anirem pujant sense dificultats al cim, notant el desgast de les més de 5 hores a les cames.

A la foto es veu la canal que agafarem. El Forau està a mà dreta.

DSC04314

A la foto, ja hem deixat enrere la canal, hem girat a la dreta direcció Est i encarem l’últim tram on trobem una congesta de neu.  El Forau de la Neu 3080m., segon cim del dia, ens espera.

DSC04315

I finalment al cim. Cal dir que és un dels cims menys agraïts i de pitjor vista dels que he pujat. Val la pena pujar-lo perquè ja que estem allà és recomanable perquè veus tota la paret dels Espadas i el Posets de més a prop, però el seu veí Pavots té una vista espectacular, en canvi aquest , és de les vistes menys espectaculars.

Forau de la neu 3080m

Total d’hores aproximat des del pàrquing: 5hores 45 minuts (es pot fer amb menys perfectament). Baixada al voltant de 4hores 30minuts.

PAVOTS (O TUCÓN ROYO) 3121m.

31 agost 2013

Per la carretera A-139 sortint del poble d’Eriste agafem la pista que ens indica “Refugio Ángel Orus”. Cal estar atent quan sortim de la població ja que trobarem el rètol a mà esquerra però es molt fàcil no veure’l. Després d’una estoneta conduint (aproximadament 5km) per pista inicialment asfaltada i més tard de terra però en força bon estat (a l’agost de 2013), arribem al pàrquing on deixem el cotxe (1525m.) i ens posem a caminar. . Un cop deixat el cotxe, a uns 3 minuts a mà esquerra de seguida trobem la Cascada de Espigantosa, que segurament ens deixarà 3 o 4 minuts bocabadats contemplant l’aigua com baixa.

DSC_6489

Seguim el camí que ens portarà al refugi Ángel Orús 2100m. en aproximadament 1hora i 30 minuts caminant ràpid, si vas més calmat 1h 45m.

Un cop al refugi continuem pel GR11.2 en direcció nord-oest i arribarem a un rètol. Cal dir que -pels que ja coneguin la zona ho sabran- durant les primeres 2-3 hores compartirem el mateix camí que puja al Posets.

DSC03881

Posteriorment creuarem el Torrent de Llardaneta per un pont metàl·lic aixafat (foto mirant al sud)

DSC03882

Nosaltres haurem d’anar seguint el GR11.2 paral·lels al Torrent deixant el camí que puja  la Canal Fonda a mà dreta (que puja al Posets) i seguint en direcció gairebé oest. Com es veu a la foto, al centre de la imatge es veu el Pavots amb una taca de neu al llom de la muntanya a la seva dreta.

DSC04279

Veurem la Canal Fonda a mà dreta (foto a sota), que és la pujada habitual al Posets  i que NO agafarem.

DSC04280

Abans d’arribar a un altre torrent que ve de més amunt no l’arribarem a creuar

DSC04249 DSC04251

ni tampoc arribarem a l’Ibón de Llardaneta, és a dir, deixarem el  GR, girarem a la dreta i pujarem muntanya a través per terreny bastant inclinat amb gespa direcció nord-oest sense que es vegi un camí  marcat, potser veurem algunes fites però no sempre són fàcils de veure. Al cap de poca estona començarem a veure a la nostra esquerra l’Ibón de Llardaneta. Deixarem sempre l’Ibón de Llardaneta a mà esquerra

DSC04252

i anirem guanyant alçada. Haurem de seguir amunt, si ens acostem al torrent possiblement haurem de grimpar una miqueta per salvar algun tram (sempre paral·lel al torrent sense creuar-lo)

DSC04253

fins que arribem a un lloc pla, a una mena d’entrada

DSC04254

que ens portarà a endinsar-nos un lloc fantàstic, com una mena de “plaça”  i alhora “platja” envoltada dels tres mils de la zona per on passa un petit riu que creuarem per sobre pedres sense dificultats. Després d’admirar una bona estona aquest meravellós, bucòlic i espectacular indret i veure la paret de l’Espadas (foto de sota)…

DSC04283

continuarem pujant en direcció oest; cada cop tindrem el Pavots més a prop (a l’esquerra del llom de neu de la cresta)

DSC04285

 i al cap de poc arribarem a un petit ibón (que ens quedarà a mà esquerra)que sembla que no té nom, o almenys no apareix al mapa de l’Alpina.

DSC04260

Un cop deixat enrere el petit ibón, ens faltarà la part final de forta inclinació i de molt desgast, però com ja estem arribant als últims 40 minuts aprox. de l’ascensió, treurem forces d’on sigui.

DSC04288

 

El llom de neu que vèiem tant lluny, ja és molt a prop!

DSC04290

I finalment… al cim!!!! La vista és espectacular i gairebé immillorable ja que es veuen molts dels massissos del Pirineu. Al nord, un xic a la dreta la coneguda cresta d’Espadas-Posets, al nord un pèl a l’esquerra el Bachimala i Punta del Sabre (Marcos Feliu i Abeillé queden darrere), una mica més a l’esquerra els Culfreda i resseguint l’horitzó tenim La Munia, Vignemale, a l’esquerra el Vignemale i per darrere trobem Garmo negro i Argualas (zona de Panticosa) i més a l’esquerra i més a prop el massís del Monte Perdido. Al sud i molt a prop,  tenim els dos Picos de la Forqueta, i els tres pics de Bagüeñola (Bagüeñola Norte o Beraldi, Bagüeñola  Central i Bagüeñola sud). Al nord-est el Perdiguero, Maupas, etc., i a l’est el massís de la Maladeta amb l’Aneto presidint el massís i una mica més a la dreta el Ballibierna-Culebras. En fi, com veieu, brutal!

Pavots 3121m

Hores aproximades de pujada des del pàrquing d’Espigantosa fins al cim: 5 hores

Des de Pavots fins Forau de la Neu: 45 minuts (es pot fer amb menys temps ja que nosaltres ens vam embolicar una mica)

Baixada des del Forau de la Neu fins el pàrquing 4hores 30 minuts.

GARMO NEGRO 3051m

4 agost 2013

Fantàstica pujada al Garmo Negro i Algas Norte, alguns dels cims de la zona dels Baños de Panticosa. També volíem accedir a l’Argualas i Algas però ho vam deixar per a una altra ocasió. Molt recomanable tenir un mínim de condició física perquè són uns 1400 metres de desnivell des de l’inici.

Des de l’Ibón de Baños, o sigui el mateix llac que hi ha al pla dels Baños, a la punta nord del llac, surt un camí en direcció nord-oest que s’endinsa al bosc i que agafarem per iniciar l’ascensió. Ens ficarem per un camí que va fent esses guanyant alçada per sobre l’Ibón i tindrem a mà esquerra un torrent.

DSC04181 DSC04183

 

En uns 30-40 minuts arribarem a la Mallata baja de Argualas, que vindria a ser una pleta, o una zona de pasturatge ampla amb gespa (mallata prové de l’aragonès).

DSC04186 DSC04187 DSC04188

Al voltant de la cota 2000 haurem de creuar el torrent que ve del Barranco de Argualas, i amb uns 30 minuts més arribarem a la Mallata alta. A partir d’aquí  hem d’anar en direcció Nord Oest cap al Collado de Pondiellos on posarem a prova les nostres forces perquè fa molta pujada.

DSC04189 DSC04191

DSC04190 DSC04192

Continuarem pujant, amb la sensació que ens desviem del nostre objectiu, però cap a la cota 2400 haurem de girar en direcció Oest i agafarem com a referència la bretxa que s’endevina entre l’Argualas (esquerra) i el Garmo Negro. A les fotos de sota és on es veu la congesta de neu.

DSC04193 DSC04194

Ens acostem a la zona on ens haurem de posar els grampons i agafar el piolet per precaució. Aquest any 2013 ha nevat molt i molt tard i això es tradueix en molta acumulació de neu malgrat ser ja al mes d’agost.

 DSC04195  DSC04196 

Fem una mirada enrere (foto esquerra) per veure com pugen el David i el Francesc (cosa rara que jo vagi al davant… s’ha d’aprofitar! hahaha). I fem una foto per veure el que ens queda per davant (foto dreta). Haurem estat uns 30 minuts trepitjant neu. Ha valgut la pena llogar els grampons per seguretat.

 

DSC04198  DSC04199

I els últims fascinant metres ens porten fins el cim!

 DSC04201

 

Garmo negro 2

Cim del Garmo Negro 3051m.

 

 

DSC04825

Francesc, David i jo al cim del Garmo Negro 3051m.

 

Des del cim podem veure una mica més avall la protuberància de l‘Aguja Pondiellos 3011m. (foto de sota a l’esquerra), un altre tres mil, però no arriscarem. També veurem els Ibones de Pondiellos mig gelats i amb un color blau intens.

  DSC04202 DSC04203

 

Al fons al mig de la imatge (foto esquerra) es veu el Balaitús 3144m. (Balaïtous), i a la foto de la dreta els majestuosos pics dels Infiernos.

DSC04204  DSC04205

 

El Vignemale sota els núvols (foto esquerra) i mirant cap al sud l’Argualas.

DSC04206  DSC04207

 

El Pico Algas Norte és la punxa de la dreta, el nostre proper objectiu (foto esquerra). Abans de deixar la cresta del Garmo, fem una mirada enrera. S’hi estava molt bé al cim!

DSC04208  DSC04210

 

El David en una foto mística mira enrera. L’altímetre ens marca els 3050m. i de fons veiem la punxa de l’Algas Norte. Ens dirigim cap allà.

DSC04211  DSC04212

 

Sempre es troben detalls agradables, encara que estiguem a 3000 metres. A mà dreta es veu el camí que estem fent de pujada cap a l’Algas Norte.

.DSC04213  DSC04214

 

I ja som al cim de l’Algas Norte 3032m. Es veu tot el camí que hem utilitzat des del Garmo Negro, imponent. A la foto dreta, la cresta de l’Algas Norte fins l’Argualas.

DSC04216 DSC04215

 

El cansament havia aparegut amb força al cim de l’Algas Norte, i malgrat el desig i l’intent d’anar cap a l’Algas i l’Argualas, vam decidir girar cua i anar cap a baix, on evidentment ens tornem a trobar amb les congestes de neu. L’alta precaució que nosaltres hi posem, contrasta amb la d’un atrevit excursionista que baixa esquiant per la neu amb botes (sense esquís).

DSC04223 DSC04222

 

El David plantant cara a la neu. La foto de la dreta ens ensenya l’espectacular panoràmica que tenim al nostre davant mentre baixem. Vignemale a l’esquerra i Monte Perdido a la dreta més lluny.

DSC04219 DSC04218

 

Un cop arribats a baix i bastant cansats, després dels més de 1400 metres de desnivell ens prenem una clara al Refugio de Piedra que ens recupera mentre mirem fins on hem pujat. En total haurem estat unes 5 hores de pujada i unes 4h 30min. de baixada.

DSC04844

Foto: David Nieto

 

SANT PERE MÀRTIR (o Puig d’Ossa) 382m.

2 ascensions:

4 febrer 2013 

Des del Parc Cervantes a Barcelona, anem a la part nord i creuem la Ronda de Dalt. A mà esquerra tindrem una rampa on veurem el rètol anunciant-nos que entrem a Esplugues de Llobregat. Pugem i girem a mà dreta passant per entre dos edificis a mà esquerra Sant Joan de Déu i a mà dreta l’Institut  Borja de Bioètica. A davant hem de tenir un Hotel, l’Hotel Abba Garden. El voregem per l’esquerra i agafem les escales del carrer Tenerife i cap amunt. Quan arribem al final de les escales agafem el camí en direcció al dipòsit d’Aigües de Barcelona i allà veurem el rètol que puja per camí fins que arribem a la Carretera de les Aigües, la creuem i continuem pujant directe amunt per camí fins a dalt.

DSC_6318

25 juny 2013 (+camí de la carena fins a Vallvidrera)

DSC04074

 

19 agost 2014

Des de Les Corts. 1 hora clavada.

MUELA DE ALBA 3118m.

2 agost 2012

L’excursió s’inicia al conegudíssim Pla de la Besurta que és el lloc on et deixa l’autocar els mesos d’estiu, o en el cas que hagueu fet nit, s’acostuma a iniciar al refugi de la Renclusa, el que tothom fa servir per pujar a l’Aneto. Des del mateix refugi, en comptes de tirar recte amunt a mà esquerre seguint tot el gruix de gent que puja al cim més famós, només sortir del refugi creuem un pontet i una riera a mà dreta i comencem a pujar, deixant el camí habitual de l’Aneto a mà esquerra més o menys paral·lel a ell. Haurem d’arribar a un petit llac des d’on es capta l’aigua pel refugi.

DSC04086 La foto és mirant avall direcció al refugi (direcció nord).

Cal estar atent en aquesta muntanya, sobretot a partir dels 2400 metres aprox. on hi ha el desviament a l’esquerra del camí que va al Collado de Alba. Compte!! Aneu a l’esquerra!! A la dreta s’ha de deixar el que va segurament al Pico Alba, i si t’equivoques  passa per gran quantitat de blocs de granit que sembla que no s’acabin mai i allarguen molt l’excursió (nosaltres vam perdre 2 hores). De baixada vam agafar el camí correcte i no era ni de bon tros, tant dur com els blocs de granit.

 Abans d’arribar al Collado Alba, segurament haurem de creuar alguna congesta de neu que generalment es passa sense dificultats (nosaltres la vam fer a principis d’agost).
DSC04074
Immediatament després ens trobarem amb la temuda, duríssima, inclinada i descomposta tartera del Collado de Alba. MOLTA PRECAUCIÓ amb les pedres que van rodolant i es van tirant cap a baix, podrien tocar algú. En molts llocs he llegit que recomanen casc i no és una idea gens menyspreable. És difícil progressar perquè rellisques a causa del terreny descompost i de les pedres. També caldrà tenir-ho en compte a la baixada!
Un cop arribats a dalt al coll, que serem ja a uns 3084metres, ja s’aprecia perfectament la Muela (el més proper)  i Diente de Alba,
i a l’altra banda direcció sud-est els Mir, Sayó i Cordier.
DSC04077
Finalment, sense dificultats arribem al cim de la Muela, i no sabem ni com posar-nos per fer la foto.

Muela de Alba 3118mMuela de alba 3118m.

No gaire lluny, tenim el Diente de Alba però estem molt cansats pel desgast del Collado Alba, i el deixarem per una altra ocasió. Tampoc vèiem factible anar per la cresta, havíem de descendir molt de tros.

DSC04078